Primer has de pujar la imatge iso amb la qual vols crear una màquina virtual al servidor. Ho pots fer amb el client “sftp”, semblant a “ssh” però per “secure file transfer protocol”. Et deixarà escollir el fitxer iso del teu ordinador local i pujar-lo al servidor. Per defecte, és puja a la teva carpeta d’usuari.
Un cop tinguis aquesta imatge iso amb la qual vols crear la màquina virtual, has d’obrir el gestor del Virtualbox i buscar “New” per crear una nova màquina virtual. Veuràs que et deixa escollir el tipus de màquina virtual per a diversos sistemes operatius i diverses versions d’aquests sistemes operatius. Escull la del sistema operatiu i versió que vols que corri a la teva màquina virtual i per la qual hagis pujat la imatge iso.
Li pots posar el nom que vulguis a la màquina virtual, i hauràs d’escollir quanta memòria RAM li vols assignar. Veig que tens prou memòria al sistema amfitrió, per tant això no sembla que sigui un problema.
Després has d’escollir quin tipus de disc dur crearà el VIrtualbox. Hi ha diverses opcions, però jo prefereixo el format per defecte (“vdi em sembla”) i assignació dinàmica. Assignació dinàmica vol dir que pots començar amb una mida mínima i el disc dur creixerà automàticament de mida si cal més disc.
Fins on sé no cal dir-li quants nuclis ha de fer servir la maquina virtual. Això ho gestiona, com amb qualsevol altre programa, el sistema operatiu amfitrió, en aquest cas l’Ubuntu.
Hi ha moltíssimes més opcions. En principi les opcions per defecte funcionen, però repassa-les per si veus alguna cosa que pensis que et cal. No tinc massa experiència en Windows que és el sistema operatiu que vols posar a la màquina.
Per últim veuràs que hi ha també un lloc on entrar la imatge iso que has pujat. Et permetrà navegar pel sistema de fitxers i escollir aquest fitxer. Recorda que si no ho has canviat, està a la teva carpeta d’usuari.
Si tot ha anat bé, quan cliquis en “Start” s’iniciarà la instal·lació de sistema operatiu, i a partir d’aquí s’obre una finestra que és com la pantalla de l’ordinador al qual estaries instal·lant, i la instal·lació segueix els mateixos passos que si es tractés d’un ordinador real i no una màquina virtual.