És interessant. He fet servir les teves intruccions i a tots tres casos (GUI, XRDP i vnc4server) m’ha dit exactament el mateix: per exemple “Package XRDP is not installed, so not removed”. No sabia que calia que la insta·lació fos completa perquè els arxius es trobin físicament a l’ordinador.
El darrer programa instal·lat, que no va funcionar, era el virtualbox. Aquést és l’únic que s’ha desintal·lat amb normalitat. Per tant, entenc que ja torno a tenir el VPS com abans. Ara m’agradiaria instal·lar el mateix virtual box que acabo de desinstal·lar. Algun suggeriment abans de provar-ho?
Abans d’instal·lar el Virtualbox, i sabent ja el que vols fer, que és crear una màquina virtual Windows, tinc un dubte perquè com deia no és habitual (pel que sé) instal·lar una màquina virtual en un servidor remot (que ja és segurament una màquina virtual, això és el que et venen els proveïdors que conec).
El dubte és com faràs per instal·lar el Windows a aquesta màquina virtual. Normalment el que es fa, en un ordinador local, és instal·lar el Virtualbox (o qualsevol altra aplicació de gestió de màquines virtuals), i tenir un mitjà d’instal·lació (CD-Rom, fitxer imatge, USB instal·lable) perquè el Virtualbox pugui llegir la imatge i instal·lar-la en la màquina virtual que crea.
Ara bé, tu estaràs treballant en una màquina remota. Com faràs perquè vegi la llicència Windows que vols instal·lar i que el Virtualbox pugui crear aquesta màquina virtual? Tens un fitxer instal·lable, o saps com fer perquè el servidor remot (el que tu dius VPS) pugui veure un dispositiu (lectora CD, USB) de la teva màquina local?
Espero haver-me explicat sobre el problema que no veig clar com fer.
Bona pregunta. Tot i que no l’he tocat mai, fins a on m’han explicat, el Virtual box permet triar d’entre un llistat intern el sistema operatiu que vols instal·lar-hi. Un cop el tries, el programa mateix se’n va a internet a cercar la imatge que esmentes per a fer-ne la instal·lació.
Amb el virtualbox crees la màquina (defineixes quanta memòria vols, quina mida de disc, i altres paràmetres). Després has d’adjuntar-li un mitjà d’instal·lació, una imatge del sistema operatiu que vols instal·lar. Pot estar al teu disc dur local, o a algun dispositiu (CD Rom o USB).
No he vist mai l’opció d’instal·lar des d’Internet.
Doncs ara sí que m’has fotut, perquè jo comptava que es podria fer d’aquesta manera. Saps si existeix alguna forma de poder descarregar una imatge Windows a l’Ubuntu per a poder-la fer servir com dius? L’altra opció que se m’acut és guardar la imatge a un repositori que tinc al núvol i que està disponible a través de navegador web i anar-la a cercar allà. Però és clar, primer caldria instal·lar un navegador web al VPS.
Si tens la imatge amb la llicència de Windows en un fitxer amb extensió “iso”, es podrà fer. No cal una interfície gràfica, es transfereix aquesta imatge al servidor i ja està.
Sigues conscient que tot això que estàs fent és força avançat.
La configuració de tenir una màquina virtual Windows, dins d’un servidor remot amb l’Ubuntu (que segurament també és una màquina virtual), i accedir a ella amb una interfície gràfica des d’un servidor local, és una configuració poc habitual i que tindrà les seves dificultats perquè funcioni bé.
No sé si no seria recomanable (i raonoable) primer familiaritzar-se una mica amb l’entorn Ubuntu a una màquina local, potser accedir a aquest Windows remot que vols accedir pel que no pots substituir i fer tota la resta de coses amb programes nadius de l’Ubuntu, i en un segon pas intentar lliurar-se del servidor remot Windows.
Sobretot si es tracta d’aplicacions que et calen per la teva activitat / feina.
Sóc plenament conscient que el que demano és especialment complicat, però igualment vull provar-ho. Si veig que va més enllà de les meves capacilats, ho deixaré estar. Ja he assumit que he “llençat” els diners del VPS durant un mes. Però si me’n surto, serà un inversió espectacular a llarg termini. Òbviament, si em pots donar un cop de mà, t’ho agrairia d’allò més.
Dit això, ja disposo de l’arxiu ISO de Windows amb la llicència. Què caldria fer primer? Instal·lar el Virtual box o copiar la imatge el VPS?
Pel que expliques, et caldrà una interfície gràfica amb el servidor remot Ubuntu, perquè suposo que el programa que vols instal·lar al Windows de la màquina virtual sols té interfície gràfica, oi?
XFCE (Xubuntu) no és una mala elecció. És un escriptori lleuger i senzill, que per interactuar amb un servidor va bé.
Hi ha un escriptori que es fa servir molt per exportar l’escriptori d’un servidor que es diu NoMachines, basat en un protocol que es diu NX. Té l’avantatge que és específic per l’escriptori de servidors, el XFCE (o qualsevol altre escriptori de Linux) és més per ordinadors locals.
Si de cas obre un altre fil i mirem a veure si es pot aconseguir que obris l’escriptori del servidor Ubuntu a la teva màquina local. Recorda’t d’especificar quin sistema operatiu tens a la màquina local, suposo que Windows, però millor deixar-lo clar.
Ara m’he perdut. Per què necessitaré exactament una interfície gràfica a Ubuntu si el progarma que vull l’he d’instal·lar a la màquina virtual de Windows? No puc instal·lar el Virtual Box directament per comandament de terminal i ja està? Un cop instal·lat el Virtual Box, i amb la imatge de Windows al mateix servidor VPS, ja puc instal·lar-hi Windows, oi? Un cop jo ja estigui dins de Virtual Box ja hi podré instal·lar el programa que vull des de dins, si ho he entès bé. Per tant, no em caldria cap interfície gràfica. M’equivoco?
Imagina’t que en comptes d’una màquina virtual vols obrir un programa de dibuix al servidor, tipus Paint. Està clar que has d’exportar la interfície gràfica i veure-la al teu ordinador local.
Si el programa de Windows que vols fer servir té una interfície gràfica, és semblant, aleshores necessites exportar aquesta gràfica i veure-la al teu ordinador local. Aquí la cosa es complica una mica més perquè el que exportaràs és la imatge gràfica del Virtualbox, que és la que mostra l’escriptori del Windows on corre aquest programa (i on hi ha la seva interfície gràfica). Com veus no és trivial.
Si tinguessis el Virtualbox instal·lat en el teu ordinador local, veuries que el Virtualbox obre una finestra gràfica, com qualsevol altre programa, i dins d’aquesta finestra mostra l’escriptori del sistema operatiu que has instal·lat en la màquina virtual. De fet ho pots provar, perquè pots instal·lar el Virtualbox a Windows, i dins d’aquest Virtualbox instal·lar un Ubuntu, això ho havíem comentat molt al principi d’aquest intercanvi, és una de les opcions per provar l’Ubuntu.
Se simplificaria una mica si al programa aquest de Windows que vols fer servir se’l pot gestionar des de la línia d’ordres, no tinc ni idea de quin tipus de programa és.
Bé, crec que és molt important que tinguis clar quina seguretat té aquest servidor. El millor és tenir un tallafocs i obrir sols els ports que fas servir. A més un cop instal·lis un escriptori hauràs de configurar també una manera per accedir a ell remotament des del teu PC, i per això cal saber quins ports estan oberts. I sobretot fes servir contrasenyes fortes, hi ha infinitat de robots intentant hackejar tot el que troben a Internet les 24 hores del dia.
Per instal·lar un escriptori, potser millor que instal·lar xubuntu-desktop, que és un escriptori complet amb aplicacions de ofimàtica i d’altres que no faràs servir al servidor, és instal·lar un escriptori senzill i lleuger. Un que està bé és LXDE. Jo faria una instal·lació mínima, i si cal alguna cosa més, instal·lar-la específicament. Els paquets instal·len “dependències”, que són altres paquets sense els quals no poden funcionar, i “recommends”, que són paquets que el mantenidor del paquet considera que són útils tenir per millorar l’experiència de l’usuari, però que no són imprescindibles. S’instal·len per defecte, però. També hi ha una altres “suggerits”, que el programa d’instal·lació et mostra per si t’interessen, però que no s’instal·len per defecte. Per tant jo donaria l’ordre següent:
sudo apt install lxde --no-install-recommends
Si veus algun error, recorda’t de copiar-lo per poder-lo mostrar, amb sols dir “no ha funcionat” no es podrà esbrinar que va passar.
El compte que tens es diu “root”? Si és així, no és molt bona elecció, és el primer que intenten hackejar, per això els sistemes Ubuntu fan servir “sudo”, per tenir un usuari normal al qual li puguis donar privilegis d’administració sols per fer coses específiques.
Òbviament, si em pots donar un cop de mà, t’ho agrairia d’allò més.